El blog de l'Ale

A vegades sento que la meva vida és un trencaclosques de cinc-centes peces que no aconsegueixo muntar.

Com puc encaixar feines amb rentadores, aspiradores, compres, classes, esports, família, parella, amics i temps per mi?

Aquest segle està molt de moda el minimalisme físic i també el digital. Hi ha gent que es queixa i que diu que és una forma de justificar la pobresa i el fet que els joves no puguem adquirir coses, però des del meu punt de vista, quant menys tinguis, menys has de recollir i netejar. A l’Erasmus vivia amb un plat, una forquilla, una cullera i un ganivet i era ben feliç.

El problema és que no aplico el minimalisme a la forma en què m’omplo la vida. Si la meva vida fos un pis de 50 metres quadrats, el tindria ple fins al sostre. Soc la Diògenes de les activitats extraescolars. Aquelles que de petit feies després de classe i que ara fem els adults sense fills després de treballar perquè al setembre semblen una bona idea, però a l’abril ja no pots més amb els deures de francès.

I estar sempre ocupada no pot ser sa. I estar sempre corrent, tampoc. 

Sento que passo les setmanes a força de saltar d’una pedra a l’altra, d’enllaçar «coses-que-he-de-fer» per aconseguir no sé ben bé què. Després tinc mal de cap i no sé d’on em ve.

I entre tota aquesta saturació, hi ha setmanes de vacances o caps de setmana llargs on, de cop, he de parar. Tot s’atura. Menys el meu cap. Estar sense fer res? Comença l’atabalament. Pica a la porta la motivació, obro Google i començo a buscar cursos perquè se suposa que en aquesta vida has de tenir objectius i somnis i perseguir-los, no? Jo ho faig literalment: persegueixo somnis a la nit, quan tanco els ulls i no puc dormir perquè no trobo la son entre tot l’estrès que he acumulat durant el dia.

Potser és que els de la meva generació som uns fluixos. No dic que no.

O potser és que tenim massa opcions.

Perquè inclús triar una sèrie es converteix en un suplici quan en tens cinc-centes. Perquè si en veus una, penses en les quatre-centes noranta-nou que t’estas perdent. És un FOMO generalitzat. Perquè avui en dia pots fer un curs de qualsevol cosa presencial, en línia o en les dues modalitats i, si no ho fas, no estàs aprofitant la vida. Perquè per tenir unes bones vacances, has de viatjar a l’altra punta del món i tenir jet-lag durant set dies a l’anada i a la tornada. Perquè necessitem saber quatre idiomes. I dos màsters. I desenvolupament professional constant. I anar al gimnàs tres dies a la setmana. I menjar sa. I dormir vuit hores.

I potser és perquè soc de lletres, però a mi no em surten els comptes.